prova
prova
"Detrás de todo gran hombre hay una mujer sorprendida" -- cortesia de www.listo.tk
L'Ido i jo abans de començar la classe.
La major part del temps te la passes arrossegant la taula cap al fons i caient a l'aigua!!
L'Ido i jo d'esquena.
Intentant treure el cap entre l'espuma!!
L'Ido, la Karen (reportera del dia) i jo.El blog sempre em desordena les fotos (i encara no he aconseguit veure com ho fa per posar-les al revés i que em surtin ordenades). Bueno, al cas. De dimarts a dimarts vam anar de viatge per la zona de l'oest d'Austràlia. Primer uns dies a Perth i després vam llogar un cotxe i vam anar del Sud cap al Nord seguint la costa. Com tot per aquí baix, molt bonic.
Aquí estic jo al punt de més al Sud-Oest d'Austràlia, on s'ajunten els Oceans Índic i Antàrtic. Jo m'esperava una colisió d'oceans brutal, però no es nota res.
A Perth. Tota la ciutat (el centre) s'assembla a això, carrers nets, amples,...
L'Ido i jo a la platja dels Elefants (les roques aquestes semblen elefants, fora de la foto n'hi haviaque ho semblaven més, però llavors no sortiríem nosaltres)
La Karin, la nòvia de l'Ido, i jo. La foto més important del viatge, de la que n'estic més orgullós. Vaig pujar un peazo muntanyot amb les espardenyes aquestes que porto :-)
Los cuatro fantásticos. L'Ido, la Tuyen i el Tom. Jo al darrera.
Jo i la Karin esmorzant a un poblet que vam trobar.
Jugant a billar a Perth.
Per primera vegada vaig conduir un cotxe amb el volant a la dreta. Al principi fa una mica de por, sobretot perquè havia d'anar pel mig de Sydney. Més d'una vegada el braç dret em xocava amb la porta al canviar de marxa, o engegava l'eixugaparabrisa (ho he buscat) en comptes de posar l'intermitent, però de seguida se li agafa el truco. Estic vermell de l'emoció, no perquè m'hagi cremat...
Mirant el mar, meditant profundament... :-P
La Eva i jo (jo a l'esquerra) amb Jervis Bay al darrera. Molt bonic.
Una altra vista de Jervis Bay.
Després de l'experiència a Washington amb el Fran quan un nen petit ens va tirar la millor foto del viatge, li vaig demanar a un nen d'uns 5 anys (no aixecava un pam de terra) que ens fes la foto. No li va quedar malament... :-)
Aquesta setmana i l'anterior m'han donat dues bones notícies relacionades amb la feina i una de dolenta. La dolenta és que ens han rebutjat un article en el qual estava d'autor. Les dues bones són que ens han acceptat dos articles que vaig escriure per dues conferències bastant importants. Una és a Toulouse i l'altra a Istanbul.
Aquestes últimes setmanes la Eva i jo ens hem despedit de gent amb qui hem compartit moltes coses aquests mesos.
La primera que va marxar va ser la Tamara, la meva companya de batalles de Cairns. En les dues setmanes que vam estar junts em va guanyar totes les apostes que vam fer. No se'n va descuidar ni una, sense pietat. Sort que no m'hi vaig jugar res.
Fa uns dies van marxar la Esther i la Susie cap a Melbourne. Em vaig fer molt més amb la Esther, una noia anglesa, però amb sang espanyola! La Susie és escocesa i jo només entenia poques coses del que explicava, però tot el que entenia eren acudits porcs!
I les últimes en marxar van ser la Manue i l'Audrey, també cap a Melbourne, amb molts mesos per endavant per descobrir tots els racons d'aquest país. Si les coses surten com espero, ens veurem aquest estiu a Cannes!